En aquest fragment David Hume, un dels empiristes més radicals de la història, tracta el tema racionalista de la causa i l'efecte, on el crítica ja que primer considera que tot esta sotmés a un canvi i això acaba implicant que tota causa no li vagi acompanyat d'un mateix efecte. Perquè al existir aquesta submissió al canvi no hi ha una veritat sinó que tot acaba depenent d'una probabilitat.
Títol que proposo: "Tot és casualitat."
En aquest text David Hume crítica una de les idees més fonamentals del racionalisme, el procés de causa i efecte. Primer al ser un filòsof empirista confia plenament en els sentis i defensa que aquests sentits perceben al llarg del temps unes impressions que es tornen idees al arribar al nostre enteniment. Llavors això vol dir que tot està sotmès a canvi i si és d'aquesta manera no podem estar segurs de res sobre el futur, per això explica que tota causa no li persegueix un mateix efecte ja que al no existir una veritat absoluta no hi ha res que faci que sempre sigui el mateix efecte ja que tot canvia. Això vol dir que el futur només el podem controlar a partir de la probabilitat que aquesta probabilitat implica finalment l'experiència rebuda a partir dels sentits que ha acabat recopilant unes informacions al pas del temps en que fa seguir unes estadístiques.
0 Comentaris:
Publicar un comentario