.-No hi ha res de bo o dolent més que la bona o dolenta voluntat-.
En aquesta frase Hume
reflexiona sobre el grau de llibertat que té una persona poder fer el bé o el
mal sobre accions que després es veuran lligades a l'objectiu de felicitat de
cada persona. És a dir que llavors les accions que nosaltres finalment fem depen
de la nostra intencianalitat per al fi últim i llavors les converteixen en
dolentes o bones, com per exemple en el cas que sempre Mill ha proposat amb el
seu utilitrisme on si en una accident es troben ferits una metje i el propi
pare, l'acció que facis no serà bona o dolenta si no el que serà bo o dolent
sera el teu propi fi, ja que si posem el cas que aquesta persona ha de ser
fidel a la seva societat i finalment acut al seu pare, l'acció de fer-lo ajudar no és dolenta per si, és dolent el fi de no aportar a la societat. És per això que Kant deixa clar que no existeixen accion bones o dolentes tot depén de la nostra moral aplicada a la pràctica.
0 Comentaris:
Publicar un comentario