ACTIVITAT 38: Altra formulació del cogito.

Text  5. Una altra formulació del cogito. Meditacions metafísiques, 2a.

En aquest text Descartes a partir del seu dubte metòdic exposa dos idees. La primera que si ha arribat a un dubte escèptic després de no arribar a la certesa d'alguna cosa és perquè pensa i aquesta acció de pensar significa que existeixi, primera veritat indubtable a la que arriba. I la segona defensa la idea de l'existència d'un geni maligne que li enganya i per tant li fa dubtar però mai li podrà enganyar sobre el propi jo.

Títol que proposo. Penso ergo sóc.

En aquest text Descartes utilitza el seu procés de dubtar els coneixements que ha aprés perquè considera que simplement són opinions que amb el temps s'han acceptat com a veritables ja que ens hem deixat guiar pels sentits. A partir d'aquí amb el seu mètode cartesià basat en la deducció i intuïció, és a dir, el raonament, arriba a un dubte escèptic ja que considera que alguna cosa li esta enganyant. Descartes finalment arriba el seu principi indubtable al reflexionar que ha fet tot aquest procés de raonaments perquè té la capacitat de pensar i si pensa vol dir que existeix, és a dir, d'aquí sorgeix la frase que més el representa "Penso ergo sóc".  Però si encara hi existia algun dubte pel qual rebutjar aquesta idea indubtable ho comprova a partir de la idea del geni maligne, ja que considera que hi ha algun poder que li fa dubtar la seva realitat i com no pot ser Déu perquè  si li enganyés no seria perfecte i per tant no existiria.  I aquest geni maligne li pot enganyar en tot menys en el propi jo perquè hi ha d'haver alguna causa pel cual el jo pensi que li enganyen. Per tant per doble aprovació i com diu textualment Descartes arriba a una primera idea indubtable que és "jo sóc, jo existeixo".

Comparacions.
Aquesta idea d'utilitzar la raó per ser l'únic camí per arribar a la veritat ho podem comparar amb Plató, en que també no confiava en els sentits ja que només ens porten a les opinions i la raó per el era l'únic camí per arribar a la veritat universal. Per tant és diferencia que per Descartes les opinions no les considera coneixement ja que fa confondre la raó per arribar a la certesa i finalment aquestes opinions amb els temps són acceptats, en canvi Plató si que ho considera la opinió part del coneixement ja que forma part del procés per poder arribar ala veritat absoluta ja que en un principi l'home tendeix a deixar-se guiar pels sentits on finalment aprén que l'única manera és utilitzant la raó i deixa a part el món sensible per arribar al món intel·ligible, és a dir, Plató reconeix dos tipus de coneixements a diferencia de Descartes, que només reconeix una.