En aquest fragment Aristòtil parla sobre la idea de que l'home és un animal polític per naturalesa ja que a diferència dels animals, els quals són anomenats incívics per tant inferiors, la naturalesa ens ha donat als homes capacitats comunicatives com n'és principalment la paraula la qual s'ha de fer-ne ús perquè no s'han desenvolupat per res i n'és a més el que principalment ens diferencia dels animals.
Títol que proposo. Animal polític, necessitat de societat.
En aquest text, Aristòtil vol defensar la idea de persona com un animal polític, és a dir, un animal que viu en societat i a més per necessitat. Ho exposa amb la comparació de la principal diferencia que existeix entre les persones i el que nosaltres coneixem com animals. Aquests últims per la manca de la principal capacitat que és la que ens fa fer realment persones que n'és la comunicació a partir de la paraula i de les eines que ens fan expressar-les com la veu i la raó. Aquesta característica al només trobar-se en la pròpia naturalesa, és la raó pel qual diferencia dos tipus d'animals uns superior dels altres: els animals polítics (les persones) que poden viure en societat per l'ús d'aquesta capacitat de comunicació i els animals incívics (la resta d'animals) que només segueixen els seus propis instints i no necessiten una societat.
Finalment, Aristòtil, no només parla de que la persona pot viure en la societat graciés a que podem comunicar-nos, si no que va més enllà explicant que el fet de viure en societat per als homes és una necessitat. Com cita textualment al explicar-nos la capacitat que la pròpia naturalesa ens ha donat, també diu que "la naturalesa no fa res en va", per tant com una facultat no pot haver sigut creada per no fer-ne un ús, és ineludible no fer-la servir, perquè llavors la naturalesa no seria perfecta.
Aquesta visió de l'home dins de societat o podem comparar amb la idea de Plató que també al igual que Aristòtil considera l'home com un ésser social. La diferència és que l'ésser humà no ha de viure en societat per necessitat si no ha de saber conviure perquè per a poder ser perfecte la societat ha de ser perfecte, és a dir, existeix una interacció entre home i societat, fet que Aristòtil no planteja perquè l'èsser humà es veu obligat a trobar-se dins d'aquesta ja que la natura li ha donat aquesta capacitat.
Aquesta visió de l'home dins de societat o podem comparar amb la idea de Plató que també al igual que Aristòtil considera l'home com un ésser social. La diferència és que l'ésser humà no ha de viure en societat per necessitat si no ha de saber conviure perquè per a poder ser perfecte la societat ha de ser perfecte, és a dir, existeix una interacció entre home i societat, fet que Aristòtil no planteja perquè l'èsser humà es veu obligat a trobar-se dins d'aquesta ja que la natura li ha donat aquesta capacitat.
0 Comentaris:
Publicar un comentario