ACTIVITAT 29

COMENTARI DE TEXT

Idees principals

En aquest text Parmenides en parla d’una raó expressada com “l’ésser és”, és a dir parla de l’existència d’allò que ens dona vida i la dona a entendre com un element etern i únic. Parmenides a més ho defineix d’aquesta manera basant-se en la lògica i la coherència, a la vegada que amb un to crític rebutja la idea de que es pensi que la nostra existència és gràcies a elements sobrenaturals. Per això dona com a conclusió que només hi ha dos opcions o l’ésser és o no és i la resposta es troba a la nostra consciència.

Títol que proposo: Coherència sobre l’ésser.

En aquest fragment l’autor fa una reflexió sobre com i perquè de la nostra existència. Parla des de el principi “l’ésser és”. Basa que l’element que en dona vida existeis i va més enllà afirmant que sempre ho ha estat i ho serà. Parla d’un element etern. Encara que no només el defineix com etern si no també com únic ja que creu en un monisme ontològic.

Donades a aquestes afirmacions es raona que l’ésser ha de ser etern citant textualment ”Mai cap força de fe no permetrà que, d’alló que no ha estat, en neixi res, llevat d’això mateix” Es a dir esta parlant de que si ésser és i és únic, només l’element de la nostre existència. Llavors cap altre element sobrenatural l’ha pogut crear, ni el no res tampoc. Ja que allò que és no pot sortir del no-res i si cap raó ha pogut ser l’origen del que és això significa que sempre  ho ha estat i serà etern.

Comparació:

Parmenides com a conclusió reflexiona tornant al principi de les seves afismacions en que diu que l’ésser és” donat que si no ho fos la nostra conciència no hi estaria reflexionant en aquest. Es a dir que Parmenide fa una petita referència a que el pensament i l¡èsser vaan units perquè no poden pensar allò que no es.