MAPA MENTAL TEMA 1

 

Aquí deixo el  mapa mental del Tema 1 que vam fer per agafar-ho com a eina per ajudar-nos a estudiar millor i que vam penjar al grup de facebook de filosofia.

 

ACTIVITAT 30

TEXTOS DE HERÀCLIT

1.“ En la perifèria del cercle, l’inici i la fi coincideixen”

2.“El sol és nou cada dia”

3.“Aquest ordre del món, el mateix per a tothom, no el va fer cap home, sinó que va ser sempre, és i será; foc sempre viu, encés segons mesura i apagat segons mesura.”

4.“La vertadera naturales de les coses semble restar oculta”

5.“El món és un de sol per als homes que están desperts, però cadascú dels que dormen es gira vers un món propi”

Dels texts d’Heràclit, he escollit unes frases les qual Heràcles raona i defineix el seu per ell com és logos. En el primer fragment curt però directe diu, “ En la perifèria del cercle, l’inici i la fi coincideixen”.  En aquestes paraules Heràclit parla que tot logos té un cicle el qual comença i acaba. I en aquest cicle tot principi i fi coincideixen. Es per tant estàn units com un cicle que mai termina, com un etern retorn.

El segon poema que he escogit és “El sol és nou cada dia”, també parla sobre l’ordre del món, on és refereix que cada dia que comença és nou, com si hagués nascut després del seu fi que és la nit. Aquestes paraules les podem relacionar amb les anteriors perquè també parla d’un ordre d’on per norma el sol neix per després morir a la nit i tornar a néixer, per tant parlem una altra vegada de un cicle etern.

La tercera frase escogida és “Aquest ordre del món, el mateix per a tothom, no el va fer cap home, sinó que va ser sempre, és i será; foc sempre viu, encés segons mesura i apagat segons mesura.” Després de parlar sobre una existència ordenada i eterna, reflexiona d’on ve aquesta existència i raona que no prové de nosaltres si no del foc, símbol de donar vida, on és controlat per el logos.

La cuarta escogida és “La vertadera naturalesa de les coses sembla restar oculta”,  Heràclites en aquesta frase reflexiona que la raó de la nostra existència, el logos, es troba en l’esséncia de les coses i per tant no podem arribar a ella. On després de raonar les altres frases amb aquesta podem començar a concluir que els ésser humans podem saber com és la nostra existència, el seu ordre, també podem saber com és produeix, gràcies al foc, però no perquè es produeix perquè com diu es troba oculta aquesta raó.

La ultima escogida finalment és “El món és un de sol per als homes que están desperts, però cadascú dels que dormen es gira vers un món propi”. Amb aquesta frase parla només existeis una única realitat perquè és el que vem, amb la diferència que cada persona ho perceb de manera diferent i equibocadan, per tant Heràclit no defensa el sentits . I podem donar com a conclusió que només ens podem apropar a la veritat però no arribar degut a que  com diu la frase anterior, no podem arribar a l’essència de les coses.

ACTIVITAT 29

COMENTARI DE TEXT

Idees principals

En aquest text Parmenides en parla d’una raó expressada com “l’ésser és”, és a dir parla de l’existència d’allò que ens dona vida i la dona a entendre com un element etern i únic. Parmenides a més ho defineix d’aquesta manera basant-se en la lògica i la coherència, a la vegada que amb un to crític rebutja la idea de que es pensi que la nostra existència és gràcies a elements sobrenaturals. Per això dona com a conclusió que només hi ha dos opcions o l’ésser és o no és i la resposta es troba a la nostra consciència.

Títol que proposo: Coherència sobre l’ésser.

En aquest fragment l’autor fa una reflexió sobre com i perquè de la nostra existència. Parla des de el principi “l’ésser és”. Basa que l’element que en dona vida existeis i va més enllà afirmant que sempre ho ha estat i ho serà. Parla d’un element etern. Encara que no només el defineix com etern si no també com únic ja que creu en un monisme ontològic.

Donades a aquestes afirmacions es raona que l’ésser ha de ser etern citant textualment ”Mai cap força de fe no permetrà que, d’alló que no ha estat, en neixi res, llevat d’això mateix” Es a dir esta parlant de que si ésser és i és únic, només l’element de la nostre existència. Llavors cap altre element sobrenatural l’ha pogut crear, ni el no res tampoc. Ja que allò que és no pot sortir del no-res i si cap raó ha pogut ser l’origen del que és això significa que sempre  ho ha estat i serà etern.

Comparació:

Parmenides com a conclusió reflexiona tornant al principi de les seves afismacions en que diu que l’ésser és” donat que si no ho fos la nostra conciència no hi estaria reflexionant en aquest. Es a dir que Parmenide fa una petita referència a que el pensament i l¡èsser vaan units perquè no poden pensar allò que no es.

ACTIVITAT 28

COMENTARI DE TEXT

"D'allà d'on ve el naixement als ésser, allà on trobem també la seva destrucció, segons la necessitat. Es com si es paguessin mútues retribucions i penes per la seva injustícia, segons l'ordre del temps"


                                            Idees principals:

Aquest text és un dels pocs fragments recuperats de Anaximandre de Milet, un dels primers filòsofs de la història. En aquest paràgraf trobem com Anaximandre proposa el seu plantejament sobre l'arkhe, mogut per saber el perquè de l'existència. Es per això que explica que ell pensa en l'existència d'un lloc, indefinit i il·limitat, d'on provenim i d'on tornem al acabar. Com un etern retorn el qual sortim i entrem al llarg del temps.

El títol que proposo: Infinit començament 

Els primers textos filosòfics de la història van sorgir degut la curiositat d'algunes persones al buscar la raons del seu entorn. Un dels primers plantejaments va ser la raó del cosmos, i buscaven el seu origen en un principi o element, el qual es va anomenar arkhé. En aquest text Anaximandre de Milet indaga en el lloc d'on provenim. Llavors es pot considerar que va més enllà del arkhé, ja que no parla d'un element material que dona vida. Anaximandre parla  d'una idea en que provenim d'un lloc abans del començament de l'existència del cosmos i després d'aquesta. Com diu textualment "D'allà d'on ve el naixement als ésser, allà on trobem també la seva destrucció", és a dir que hi ha un retorn al lloc que ell acaba anomenant apeirón perquè el considera indefinit i il·limitat. Però trobem que si parlem de retorn vol dir que tornarem a estar al mateix lloc i per tant començarà de nou el procés de sortir de nou al cosmos. I la raó que atribueix Anaximandre a aquest continu retorn són per les injustícies provocades suposadament pels homes.

Comparació
Aquesta idea de principi de la nostre existència es pot comparat amb tale de milet, on no parla un cicle en que tot te un principi i un fi, si no que defensa una eterna existencia on el seu principi, o arkhe, era provinent de l'aigua.

2on Batxillerat

BENVINGUTS DE NOU!

Un nou curs ha començat, per tant el blog torna a estar actiu durant aquest últim any per du a terme una assignatura similar a l'anterior feta. Aquest any ja es tractara la filosofia tal i com es coneix amb els pensaments i reflexions d'autors que al llarg de la nostra història ens han fet entendre poc a poc les preguntes que sorgien a partir de l'existència de nosaltres, ésser racionals, i com a tals han fet un bon ús d'aquesta capacitat.

Durant els següents mesos segurament tractarem molts dels filòsofs de la història occidental, encara que amb més profunditat els de la selectivitat per poder aprobar i aconseguir els nostres objectius. Esperem que tot vagi genial a partir d'ara, benvinguts de nou.

Autors de selectivitat from Joan Llatse López