COMENTARI DE TEXT
René Descartes treu com a conclusions de les seves idees que el seu jo consisteix en una substància pensant el qual està unit a una substància extensa que és el cos. Substàncies molt diferents on el cos necessita l'ànima no perquè és inmortal.
El títol que proposo és: La unió del jo amb la realitat material.
Es dona per suposat que René Descartes defensa el Dualisme Cartesià. Dualisme perquè parla de dues substàncies diferent on una no és material, i la considera part pensant perquè és el seu propi jo, la seva essència, que és la seva ànima. I aquesta ànima està unida amb una substància material que és la part extensa, perquè la seva persona no consisteix només en una essència. També René explica que aquestes dues realitats estàn units perquè el cos necessita l'ànima per poder viure perquè necessita una realitat pensant, sinó només seria una matèria sense sentit. Però en canvi l'ànima no té perquè necessitar el cos per viure ja que aquesta substància, aquesta realitat, és immortal ja que és immaterial.
Aquesta posició la podem comparar amb el Dualisme Platònic, en que tenen un punt en comú que és que pensen que existeixen dues realitats, dues substàncies, on la primera és immortal i inmaterial que és l'ànima i l'altre material i mortal. Les diferències es començan a notar a l'hora de parlar de la unió d'aquestes dues realitats, en que la posició que defensa Plató és que estàn units per accident i l'objectiu de l'ànima és fer comportar bé al cos per després anar al món cel·lestial. Una posició molt diferent perquè René defensa que si que hi ha una unió però que interaccionen entre ells però que no te cap part negativa, només que l'ànima si que és veritat que no necessita el cos per viure. En canvi altres posicions ja directament no diferencien dues realitats diferens com és en el cas de les posicions materialistes, on defensa que tot està format per àtoms llavors no hi ha cap realitat immaterial ni immortal ja que al morir el àtoms és desfan.
0 Comentaris:
Publicar un comentario