ACTIVITAT 36: Carta a Meneceu

Aquesta carta va ser escrita per Epicur en la qual explica els passos per poder arribar a la felicitat. L'única manera d'arribar a la felicitat, el seu objectiu de vida i de la seva filosofia, és seguint els desitjos, però d'on en distingeix tres tipus els quals s'han de diferenciar per arribar sense deixar-se anar per les passions, ja que s'ha de buscar un equilibri entre el plaer i dolor i d'aquesta manera viurem amb virtut.

Títol que proposo: Camí per arribar a la felicitat

La idea que vol aplicar Epicur és el tenir com objectiu de vida la felicitat perquè no em de tenir pors respecte les traves que ens posen en la vida, on dins de la filosofia d'Epicur explicar que no em de tenir pors als Déus perquè no estan pendents de tothom, a la mort perquè som mortals i allà s'acaba tot i.  La felicitat per a Epicur consisteix en omplir els desitjos, és a dir, defensa una filosofia hedonista d'on distingeix 3 tipus, 2 necessària i un innecessari  on amb aquest innecessari no es pot seguir deixant-nos guiar per les passions perquè només ens crea necessitats artificials i llavors no poden aconseguir l'equilibri entre el plaer i el dolor que és el que ens porta cap a la felicitat. I per aconseguir aquest equilibri per buscar la felicitat s'ha d'utilitzar l'autarquia un estat en que l'ànima es troba en pau ja que es troba en el centre d'aquest equilibri on per arribar-hi es necessita la utilització de la raó i del seny per com he dit abans s'ha d'evitar deixar-se portar per les passions.

Comparacions

Aquesta idea de felicitat hedemonista la podem compara amb l'eudamonista d'Arístotil on el principal objectiu de felicitat d'Aristòtil és no deixar-se portar per les passions i buscar sempre el terme mig que es troba entre 2 vicis i llavors s'ha d'anar cap a la virtut. Aquest tipus de felicitat el que comparteix amb la idea de felicitat d'Epicur és que  aquestes felicitat estan lligades amb la capacitat intel·lectuals però per Aristòtil n'hi distingeix dos tipus una acció per la qual estem destinats a fer, és a dir, el que equival una acció en potència que porta dins nostre i que fer-la ens porta cap a la felicitat, i l'altre és un bon hàbit que finalments es fa repetidament.

ACTIVITAT 35: L'home és un animal polític, Aristotil

En aquest fragment Aristòtil parla sobre la idea de que l'home és un animal polític per naturalesa ja que a diferència dels animals, els quals són anomenats incívics  per tant inferiors, la naturalesa ens ha donat als homes capacitats comunicatives com n'és principalment la paraula la qual s'ha de fer-ne ús perquè no s'han desenvolupat per res i n'és a més el que principalment ens diferencia dels animals.

Títol que proposo. Animal polític, necessitat de societat.

En aquest text, Aristòtil vol defensar la idea de persona com un animal polític, és a dir, un animal que viu en societat i a més per necessitat. Ho exposa amb la comparació de la principal diferencia que existeix entre les persones i el que nosaltres coneixem com animals. Aquests últims per la manca de la principal capacitat que és la que ens fa fer realment persones que n'és la comunicació a partir de la paraula i de les eines que ens fan expressar-les com la veu i la raó. Aquesta característica al només trobar-se en la pròpia naturalesa, és la raó pel qual diferencia dos tipus d'animals uns superior dels altres: els animals polítics (les persones) que poden viure en societat per l'ús d'aquesta capacitat de comunicació i els animals incívics (la resta d'animals) que només segueixen els seus propis instints i no necessiten una societat.

Finalment, Aristòtil, no només parla de que la persona pot viure en la societat graciés a que podem comunicar-nos, si no que va més enllà explicant que el fet de viure en societat per als homes és una necessitat. Com cita textualment al explicar-nos la capacitat que la pròpia naturalesa ens ha donat, també diu que "la naturalesa no fa res en va", per tant com una facultat no pot haver sigut creada per no fer-ne un ús, és ineludible no fer-la servir, perquè llavors la naturalesa no seria perfecta. 

Aquesta visió de l'home dins de societat o podem comparar amb la idea de Plató que també al igual que Aristòtil considera l'home com un ésser social. La diferència és que l'ésser humà no ha de viure en societat per necessitat si no ha de saber conviure perquè per a poder ser perfecte la societat ha de ser perfecte, és a dir, existeix una interacció entre home i societat, fet que Aristòtil no planteja perquè l'èsser humà es veu obligat a trobar-se dins d'aquesta ja que la natura li ha donat aquesta capacitat.

+ Sobre Plató

+ MÉS SOBRE PLATÓ

Passo aquest PowerPoint que parla sobre el que hem de conèixer sobre Plató, el tractat a classe d'una manera una mica més visual per poder-hi veure i entendre millor les seves teories a la pràctica. Una eina que per a mi m'ha semblat interessant sobretot per als trimestrals, i esper-ho que ho sigui.

Plató from Anna Sarsanedas

ACTIVITAT 34

COMENTARI DE TEXT

Idees principals

Plató, en aquest text, planteja la idea de la dialèctica, un mitjà de coneixement progressiu on es distingeixen diferents graus, per  a que l’ànima pugui determinar la distancia a la que es troba respecte l’essència. Encara que el no arribar a l’essència no significa tenir menys coneixement  ja que , Plató mitjançant l’exemple d’idea de bé, explica que es pot conèixer agafant la imatge o arribant a la idea. Però finalment només defensa la utilització del raonament per poder així arribar a l’essència, on l’eina més complerta per poder-hi arribar és la dialèctica.

Títol que proposo: Dialèctica com a màxima eina de coneixement.

Plató defineix la dialèctica com un mètode que mitjançant un procés de coneixement ens ajuda arribar al món intel·ligible. Encara que explica que per norma utilitzem el terme coneixement per a tots els pensaments i no tots aquests pensaments es poden utilitzar a un mateix nivell. És per això que diferencia dos graus diferents amb la finalitat que l’ànima pugui distingir aquesta informació per saber amb que tracta.

Per una banda diferencia el grau d’opinió que atrapa la imatge d’una idea, és a dir es queda a la superfície  que obté a partir de la aparença que li mostra els sentits, on finalment pot ser una creença o una imaginació. I per l’altre banda es troba el grau de coneixement que mitjançant el raonament podem arribar a l’essència de les coses i per tant a les idees,  sense deixar-se portar per la via fàcil si no amb l’esforç de fundar proves. Es per això que finalment conclou amb que per arribar al saber no s’ha d’arribar per l’aparença si no per l’essència de les idees i el màxim mitjà que ens facilitat fer possible aquest procés, és el dialecte, perquè serà l’únic moment on com ell diu “no estarem privats de la raó” .

Comparació:

Aquest text ho podem relaciona amb Sòcrates perquè tots dos defensen l’ús de la dialèctica com a mitjà de coneixement per aconseguir que no ens deixem influir sobre les idees que ens imposa una societat, llavors mitjançant el mètode racional trobem les veritables idees que es troben en el nostre interior.

ACTIVITAT 33

ACTIVITAT SELECTIVITAT

Plató. La República, IV

1. Idees principals.

L'home ,segons plató, sempre és just. I el que ens fa saber que estem parlant de justícia, no d'un altre valor diferent, és tenint en compte que l'home és bo i la seva naturalesa li dicta el seu deure. Aquestes són dos virtuts que al unificar-se creen una virtut global que és la justícia. Aquesta justícia s'ha anat formant a partir de la unió de ciutat i home, on cadascú ha de complir l'objectiu que la seva naturalesa interioritza que és el que ens fa fer el bé i per tant ser justos. 

2.  "justícia":virtut global que ordena i unifica valors per fer el bé.

3. Plató el que vol explicar amb aquestes paraules és que el fet de fer el bé i se justos no prové d'una acció exterior que depèn de nosaltres. Ja que les idees es troben en el món intel·lible i la part que es tobra més a prop d'ella és l'ànima. És per això que poder arribar a aquesta idea de bé i de justicia, no ens hem de deixar portar pel que  ens transmet la societat a partir dels sentits, sino amb el  nostre raonament i per tant del nostre interior.

5.Argumentació "Perquè una societat sigui justa cal que cadascun dels seus membres es dediqui a allò que, d'acord amb les seves aptituds naturals, sap fer millor"

Estic d'acord amb aquesta afirmació a la teoria perquè quan una persona fa el que esta capacitat per poder rendir al màxim, ja sigui per a les seves capacitats o la seva actitud, té garantit la implicació de la persona en fer el que ha de fer. Aquest seria un benefici per a la societat i la mateixa persona, perquè la societat veuria com tot es troba equilibrat i tot funciona correctament i la persona es sentiria plena personalment perquè està fent les activitats que la seva pròpia naturalesa li ha donat. En canvi a la pràctica tot canvia perquè en la societat hi hauria d'haver un equilibri en que tots hem d'omplir totes les activitats i per contra la naturalesa no ha donat totes les aptituds a totes les persones, on per tant hi hauran activitats que quedarien buides perquè ningú està destinat per fer-ho i començaria un problema en la societat que estaria desequilibrada. Llavors per el bé de tots si que seria just que cada persona es dediqui l'acordat amb les seves aptituds, però perquè fos possible la naturalesa hauria de repartir equilibradament totes les aptituds per fer-ho possible.

ACTIVITAT 32

COMENTARI DE TEXT

Idees principals.

L'ànima, coma ésser inmortal, sempre existeix i sempre ha estat coneixent fins arribar a l'essència de les coses. De manera que quan comença des de cero al arribar al cos, Plató no considera que l'ànima aprén, sino que tecnicament torna a conèixer totes les coses que ja sabia anteriorment i per tant recordant, on ho anomena reminiscència.

Títol que proposo: El coneixement com a records perfectes.

En aquest text Plató parla de la manera en que la persona intenta primerament arribar a la veritat, on aquesta acció és comunament anomenada aprenentatge. Però Plató a partir de la seva toria dualista on considera que l'ànima és l'èsser inmortal que pot arribar al món intel·ligible, raona que al sempre existir hi ha moments que ho ha conegut tot fins arribarr a les idees veritables. Idees que les persones primerament desconeixen per el torna a començar de l'ànima al arribar a un nou cos. I en aquest tornar a començar implica llavors tonar a coneixer una realitat similar a la que havia experimentat anteriorment. És per això que Plató no ho vol definir com aprendre sinó com a reminiscència, ja que l'ésser torna a coneixer, a recordar petites coses que fan recordar a unes altres i aquest procés mitjançant el raonament és un pas que el torna a la veritat que sempre havia sabut.

Comparació:

Aquest text es pot relacionar amb Pitàgores en que tambè pensaba en dues realitats; l'ànima i el cos. On ñ'ànima és inmortal i el cos només s'apropia d'ella per poder viure i acaba agafant l'ànima un paper en el que se sent reprimida perquè l'única manera de acabar arribant a l'èssencia de les coses és morint. Plató defensa el mateix però incluint a més la teoria que tracta en el text, on l'ànima sesprés d'arribar a la veritazat es rencarna en un cos que el fa oblidar-se de tot i la seva tasca es tornar a coneixer.

ACTIVITAT 31

COMENTARI DE TEXT

Ciència i opinió

Idees principals
El tema central d'aquest text de Plató és el raonament per poder considerar a una persona un veritable filòsof. Tracta d'un dia entre Plató i un altre filòsof que com a conclusions d'aquest raonament consideren que la persona que tingui la capacitat de poder arribar a l'essència de les coses, volen arribant a la veritat i diferenciar aquests concepte, amb l'aparença que ens donen les coses a partir dels sentits  es podrà considerar filòsof, fet que poques persones arriben a ser-ho

El títol que proposo: Com considerar a un veritable filòsof.

En aquest text Plató mediant un diàleg produït entre ell i altre filòsof raonen a partir d'una pregunta, fet que fa referència al mètode Socràtic, on un segona persona intenta treure les idees i conclusions de Plató. En aquest diàleg planteja quin són els veritables filòsofs on Plató acaba raonant que són només els que tenen l'interès de voler arribar a la veritat, a l'essència de les coses. Tot això sense distreure's en la part de les coses que nosaltres percebem a través del sentits. Ja que les acabem donant-li més importància degut a que ens atrau més i finalment els confonem per la veritat quan simplement és una opinió. És per això que el filòsof vol a partir del raonament arribar a l'essència de les coses, i per tant ciència. On qui sent aquesta necessitat ho relaciona com aquella persona "viu despert"  perquè arriba a conèixer el món intel·ligible i no es deixa influir per el que percep "vivint dormint" on tot son copies de la veritat, segon el mètode dualista, i per tant no veuen més enllà. 

Comparació:

En aquest text Plató ha volgut representar el mètode Socràtic a partir de diàlegs i raonant entre visions diferents s'intenta arribar idees veritables, com un pas per conèixer més sobre el món intel·ligible a partir de deduccions que ens fan conèixer i no se pas ensenyats, ja que consideraven tots dos que aquestes idees les coneixem des de sempre, però encara no ho sabem.

MAPA MENTAL TEMA 1

 

Aquí deixo el  mapa mental del Tema 1 que vam fer per agafar-ho com a eina per ajudar-nos a estudiar millor i que vam penjar al grup de facebook de filosofia.

 

ACTIVITAT 30

TEXTOS DE HERÀCLIT

1.“ En la perifèria del cercle, l’inici i la fi coincideixen”

2.“El sol és nou cada dia”

3.“Aquest ordre del món, el mateix per a tothom, no el va fer cap home, sinó que va ser sempre, és i será; foc sempre viu, encés segons mesura i apagat segons mesura.”

4.“La vertadera naturales de les coses semble restar oculta”

5.“El món és un de sol per als homes que están desperts, però cadascú dels que dormen es gira vers un món propi”

Dels texts d’Heràclit, he escollit unes frases les qual Heràcles raona i defineix el seu per ell com és logos. En el primer fragment curt però directe diu, “ En la perifèria del cercle, l’inici i la fi coincideixen”.  En aquestes paraules Heràclit parla que tot logos té un cicle el qual comença i acaba. I en aquest cicle tot principi i fi coincideixen. Es per tant estàn units com un cicle que mai termina, com un etern retorn.

El segon poema que he escogit és “El sol és nou cada dia”, també parla sobre l’ordre del món, on és refereix que cada dia que comença és nou, com si hagués nascut després del seu fi que és la nit. Aquestes paraules les podem relacionar amb les anteriors perquè també parla d’un ordre d’on per norma el sol neix per després morir a la nit i tornar a néixer, per tant parlem una altra vegada de un cicle etern.

La tercera frase escogida és “Aquest ordre del món, el mateix per a tothom, no el va fer cap home, sinó que va ser sempre, és i será; foc sempre viu, encés segons mesura i apagat segons mesura.” Després de parlar sobre una existència ordenada i eterna, reflexiona d’on ve aquesta existència i raona que no prové de nosaltres si no del foc, símbol de donar vida, on és controlat per el logos.

La cuarta escogida és “La vertadera naturalesa de les coses sembla restar oculta”,  Heràclites en aquesta frase reflexiona que la raó de la nostra existència, el logos, es troba en l’esséncia de les coses i per tant no podem arribar a ella. On després de raonar les altres frases amb aquesta podem començar a concluir que els ésser humans podem saber com és la nostra existència, el seu ordre, també podem saber com és produeix, gràcies al foc, però no perquè es produeix perquè com diu es troba oculta aquesta raó.

La ultima escogida finalment és “El món és un de sol per als homes que están desperts, però cadascú dels que dormen es gira vers un món propi”. Amb aquesta frase parla només existeis una única realitat perquè és el que vem, amb la diferència que cada persona ho perceb de manera diferent i equibocadan, per tant Heràclit no defensa el sentits . I podem donar com a conclusió que només ens podem apropar a la veritat però no arribar degut a que  com diu la frase anterior, no podem arribar a l’essència de les coses.

ACTIVITAT 29

COMENTARI DE TEXT

Idees principals

En aquest text Parmenides en parla d’una raó expressada com “l’ésser és”, és a dir parla de l’existència d’allò que ens dona vida i la dona a entendre com un element etern i únic. Parmenides a més ho defineix d’aquesta manera basant-se en la lògica i la coherència, a la vegada que amb un to crític rebutja la idea de que es pensi que la nostra existència és gràcies a elements sobrenaturals. Per això dona com a conclusió que només hi ha dos opcions o l’ésser és o no és i la resposta es troba a la nostra consciència.

Títol que proposo: Coherència sobre l’ésser.

En aquest fragment l’autor fa una reflexió sobre com i perquè de la nostra existència. Parla des de el principi “l’ésser és”. Basa que l’element que en dona vida existeis i va més enllà afirmant que sempre ho ha estat i ho serà. Parla d’un element etern. Encara que no només el defineix com etern si no també com únic ja que creu en un monisme ontològic.

Donades a aquestes afirmacions es raona que l’ésser ha de ser etern citant textualment ”Mai cap força de fe no permetrà que, d’alló que no ha estat, en neixi res, llevat d’això mateix” Es a dir esta parlant de que si ésser és i és únic, només l’element de la nostre existència. Llavors cap altre element sobrenatural l’ha pogut crear, ni el no res tampoc. Ja que allò que és no pot sortir del no-res i si cap raó ha pogut ser l’origen del que és això significa que sempre  ho ha estat i serà etern.

Comparació:

Parmenides com a conclusió reflexiona tornant al principi de les seves afismacions en que diu que l’ésser és” donat que si no ho fos la nostra conciència no hi estaria reflexionant en aquest. Es a dir que Parmenide fa una petita referència a que el pensament i l¡èsser vaan units perquè no poden pensar allò que no es.

ACTIVITAT 28

COMENTARI DE TEXT

"D'allà d'on ve el naixement als ésser, allà on trobem també la seva destrucció, segons la necessitat. Es com si es paguessin mútues retribucions i penes per la seva injustícia, segons l'ordre del temps"


                                            Idees principals:

Aquest text és un dels pocs fragments recuperats de Anaximandre de Milet, un dels primers filòsofs de la història. En aquest paràgraf trobem com Anaximandre proposa el seu plantejament sobre l'arkhe, mogut per saber el perquè de l'existència. Es per això que explica que ell pensa en l'existència d'un lloc, indefinit i il·limitat, d'on provenim i d'on tornem al acabar. Com un etern retorn el qual sortim i entrem al llarg del temps.

El títol que proposo: Infinit començament 

Els primers textos filosòfics de la història van sorgir degut la curiositat d'algunes persones al buscar la raons del seu entorn. Un dels primers plantejaments va ser la raó del cosmos, i buscaven el seu origen en un principi o element, el qual es va anomenar arkhé. En aquest text Anaximandre de Milet indaga en el lloc d'on provenim. Llavors es pot considerar que va més enllà del arkhé, ja que no parla d'un element material que dona vida. Anaximandre parla  d'una idea en que provenim d'un lloc abans del començament de l'existència del cosmos i després d'aquesta. Com diu textualment "D'allà d'on ve el naixement als ésser, allà on trobem també la seva destrucció", és a dir que hi ha un retorn al lloc que ell acaba anomenant apeirón perquè el considera indefinit i il·limitat. Però trobem que si parlem de retorn vol dir que tornarem a estar al mateix lloc i per tant començarà de nou el procés de sortir de nou al cosmos. I la raó que atribueix Anaximandre a aquest continu retorn són per les injustícies provocades suposadament pels homes.

Comparació
Aquesta idea de principi de la nostre existència es pot comparat amb tale de milet, on no parla un cicle en que tot te un principi i un fi, si no que defensa una eterna existencia on el seu principi, o arkhe, era provinent de l'aigua.

2on Batxillerat

BENVINGUTS DE NOU!

Un nou curs ha començat, per tant el blog torna a estar actiu durant aquest últim any per du a terme una assignatura similar a l'anterior feta. Aquest any ja es tractara la filosofia tal i com es coneix amb els pensaments i reflexions d'autors que al llarg de la nostra història ens han fet entendre poc a poc les preguntes que sorgien a partir de l'existència de nosaltres, ésser racionals, i com a tals han fet un bon ús d'aquesta capacitat.

Durant els següents mesos segurament tractarem molts dels filòsofs de la història occidental, encara que amb més profunditat els de la selectivitat per poder aprobar i aconseguir els nostres objectius. Esperem que tot vagi genial a partir d'ara, benvinguts de nou.

Autors de selectivitat from Joan Llatse López

ACTIVITAT: OPINIÓ PERSONAL

VALORACIÓ PERSONAL

El curs s'acaba, i part de la etapa que em començat aquest any també. Una nova etapa que ens fa veure el estudiar i aprendre de manera diferent, i que a mi personalment per primera vegada puc dir que he tingut moments que m'agrada estudiar. I aquestes ganes suposo que són per les noves assignatures que hem tingut, entre elles la filosofia perquè m'ha fet reflexionar i preguntar-me cosses que mai m'ho havia fet, però sobre tot em fa entendre una mica més del perquès en aquest món tant complicat. 

He de dir que al principi de curs no hi tenia moltes ganes de fer aquesta assignatura, perquè en un principi es veu com aburrida i sense coneixer-la la considerava fins i tot lletja, però suposo que aquestes poques esperances ha fet que m'agrades una mica més del normal, perquè et sorprén. A més he de dir que com l'hem treballat ho acabes agafant amb més ganes entre el blog i el twitter s'ha fet més entretingut i segueixes aprenent el mateix o encara més. 

Però no tot és bo per a mi aquesta assignatura perquè que aquest any més que mai m'he adonat que la meva expressió és nefasta, i es veu reflectit totalment en les meves notes, llavors també aquesta assignatura em fa proposar-me un nou repte: millorar. Así que ha llegir molt aquest estiu i esper-ho supera-me l'any que ve, que ganes en tinc. 

Queda una setmana dura però després ve tot lo bo, així a pencar i després a disfrutar. Que això em recorda a Epicur ara mateix per ser feliç per plaers , perquè la nostra ment calculadora ens diu que hi ha que sofrir aquesta setmana perquè a llarg termini siguem feliços. Així que ja sabem! 

 BONES VACANCES A TOTS!! 

ACTIVITAT 26

DEFINICIONS TEMA 10

Maièutica: Nom del mètode de Socrates que consisteix a l'ajuda de trobar noves idees. 

Intel·lectualisme moral: Posició de Socrates en que identifica el bé amb la veritat.

Eudemonisme: Model de la felicitat el qual s'aconsegueix gràcies a l'autorealització pròpia de cada persona.

Hedonisme: Model de felicitat relaciona el ser feliç experimentant plaers aconseguint evitant el dolor.

Autorealització: Consisteix en assolir les pròpies metes.

Prudència: És la virtut dianoètica que ens ajuda escollir correctament, trobant el terme mig i no errant desviant-nos cap a els vicis.

Autosuficiència: És un model de ser persona, d'un savi ideal, perquè és savi el que sap ser feliç.

Pau interior: És l'estat que aconseguim per la nostra llibertat interior que intenta que no li afecti l'exterior per la creença del destí.

Utilitarisme: Model hedonista que té en compte el col·lectiu perquè hem de fer allò que provoqui la máxima felicitat per el màxim nombre de persones

Aritmètica dels plaers: Pensament que introdueix Jeremy Bentham el qual explica que els plaers es sumen i els dolors resten perquè els plaers es podem mesurar.


Ètica Deontològica: La felicitat és un terme subjectiu que tracta de deures i normes


Imperatius categòrics: ordres que ens obliguen de forma universal i incondicional de manera que no rebaixi la nostra humanitat.

Autonomia moral: Capacitat de donar-os les lleis morals i superar l'egoisme assumint la perspectiva d'universalitat sent autònoms

ACTIVITAT 26

COMENTARI DE TEXT

En aquest text d'Aristòtil, parla que el principal objectiu de l’home es fent l’activitat que la seva ànima li marca a partir de la raó, és a dir, les funcions que cada persona sap fer millor són les que donen el sentit a la nostra vida, i per tant la felicitat. Perquè al fer un conjunt d’activitats que ens fan obrar bé es desenvolupa una vida plena, defensant que la felicitat no s’obté de cop si no amb el conjunt de tot.

En aquest text Aristòtil explica com s’arriba per ell a la felicitat, parla de que s’arriba a ella amb una vida realitzada, en que s’aconsegueix gracies a las constants activitats que duem a terme  graciés a la nostra raó i a la vegada obrant bé, és a dir, graciés a les virtuts. I aquestes virtuts es desenvolupen al llarg de la vida on per això diu textualment “Perquè una flor no fa estiu, ni un sol dia, i així tampoc fa venturós i feliç un sol dia” Perquè vol dir que aquesta felicitat no s’arriba a tenir en un moment si no graciés a un procés en que l’home bo aconsegueix fer, fent les seves pròpies millors activitats. Llavors considerem que Aristòtil defensa aquesta felicitat amb una activitat teòrica i intel·lecte pràctic, ja que l’esser humà exerceix la seva activitat pròpia i perfecte, a més intentant sempre fer allò que és moralment correcte. On aquest cas el podem tractar amb el propi cas d’Aristòtil, on la seva felicitat arribava amb l’ús del seu intel·lecte ja que feia el que la seva raó li dirigia i per a un fi positiu.

Aquesta visió de la felicitat ho podem comparar amb la visió d’Epicur on s’arriba a aquesta experimentant plaer i aconseguint evitant el dolor, molt diferent a la visió d’Aristòtil perquè no és necessari l’ús de la raó si no de el instint llavors aquesta experimentació no té perquè anar per un fi moralment correcte i no s’arriba fent el millor de cada persona si no fent les activitats que els fan momentàniament contents.

MÉS SOBRE SARTRE

Després de veure el documental sobre els ideals de Sartre i la seva vida, hem aprés els seus pensaments i com influïen en la societat, però hem aprés quins són els seus pensaments més que el perquè dels seus pensaments.

 Com vam veure el video Sartre els seus ideals durant un temps va ser l'existencialisme, llavors passo aquest video de que representa l'existencialisme per entrendre més exactament el perquè dels ideals de Sartre, explicada de manera simple però que em sembla interessant.

ACTIVITAT 25

Preguntes de Sarte

1. On va estudiar Sartre?

A l’Escola Normal Superior de París.

2. Què opinava sobre els valors?

Tothom ha de tenir els seus propis valors degut a que no hi ha un valor universal.

3. Quin corrent filosòfic va influir sobre ell?

La fenomenologia.

4. Nom de la seva novel·la filosòfica més important.

La Nàusea.

5. Quin sentit té per a ell l’existència?

És absurd, no hi tenim cap sentit, per això l’hem de buscar al llarg de la nostra vida.

6. Quin va ser el seu assaig més important de la primera època?

L’ésser i el no res.

7. Què és l’autenticitat?

Viure d’acord amb el que penses, reflexionant sobre el sentit de la nostra pròpia vida.

8. Qui era Heidegger?

Filòsof alemany que defensava l’existencialisme, el qual Sartre admirava i li va acabant influint en els seus pensaments.

9. Quina revista va crear Sartre?

Le Temps  Modernes.

10. Què significa “L’infern són els altres”?

Que els altres són un obstacle per a nosaltres perquè ens acaben influint i no podem ser nosaltres mateixos.

11. Quina concepció tenia sobre la fidelitat?

No el defensa, opina que tots som lliures de fer i anar amb qui vulguem.

12. Com es titula el llibre de Simone de Beauvoir que més influeix en el feminisme?

El segon sexe. 

13. Llibre que apropa a Sartre al marxisme.

Crítica de la raó dialèctica. 

14. Quin canvi va haver-hi en el seu pensament en la segona època?

En societat aplicar la llibertat individual a una llibertat col·lectiva.

15. Any que li van concedir el premi Nobel de literatura. Per què el rebutja?

1964. El rebutja perquè el consideraba  i com si amb això li estiguessin perdonant els errors que va cometre.

16. Quina ideologia va seguir els últims anys?

Una esquerra extremista propera a l’Anarquisme

17. En quin fet històric va influir?

A les revoltes de França de 1968. En les protestes dels estudiants. 

18. Diari extremista que va dirigir.

La causa del poble.

19. Què opina sobre el terrorisme?

Que és l'única arma dels pobres

20. Per què era considerat una brúixola ètica?

Perquè es feia una constant autocrítica  i orientava moralment a la gent.

ACTIVITAT 24

DEFINICIONS TEMA 9

• Amoral: Un ésser que no és amo dels seus actes.
• Inmoral: Ésser que a l'hora de escollir com actuar ho fa incorrectament.
• Temperament: Conjunt de sentiments i passions que tenim des de que neixem i no podem canviar.
• Tarannà: La personalitat que anem adquirint amb l'experència i la podem canviar.
• Hàbit: Repetició d'actes que es fan per obtenir una nova propietat.
• Virtud: Succeeix quan els hàbits que fas són per obrar bé.
• Consciència moral: Capacitat humana per distingir el ve del mal.
• Responsabilitat: És el grau d'importància que recau al optar en una situació
• Llibertat interna: Absència de coacció interna.
• Llibertat externa: Absència de coacció externa.
• Determinisme: Causa anterior que et fa actuar d'una manera.
• Condicionament: No hi ha una llibertat absoluta total però la suficient per ser responsable dels seus actes.
• Destí: Raó que regeix l'univers en que tot succeeix fatalment.
  
• Reflex condicionat: Resposta determinada que donem al rebre un estímul determinat.
• Indeterminisme: El no estar determinat, perquè tenim una llibertat que ens permet actuar o pensar sense estar res decidit.
• Heteronomia moral: Consisteix en acceptar una llei exterior i no interior, la qual comença la nostra maduresa moral
• Nivell preconvencional: No hi ha cap grau d'autonomia i es deixen emporta per normes externes
• Nivell convencional: Nivell intermig on es comença a veure una mica d'autonomia i  accepten allò que diu el grup.
• Nivell postconvencional:  Distingeixen entre les normes de la societat i en els principis morals universals gràcies a la seva consciència.
• Lògica de la cura: Atendre a les necessitats de les persones, sentir empatia per els persones que ho necessiten.

ACTIVITAT 23

PREGUNTES DE COMPRENSIÓ

1. És compatible afirma l'existència de Déu amb la idea que els éssers humans tenen llibertat?

No, perquè si som lliures Déu no pot determinar-ho tot.  I si ho determina tot nosaltres no tenim la responsabilitat de pecar, perquè se suposa que Déu ens ha fet que realitzem aquesta acció. 

2. Com expliquem els determinismes científics l'experiència espontània de la llibertat?

Nosaltres som lliures de fer les accions que vulguem perquè ningú ni res ens determina, però si que estem condicionats en depen de quines accions per raons científiques.

3. Quins fets estarien mancats de sentit si es nega que els ésser humans tinguem lliure arbitri?

Negar la llibertat implica negar la responsabilitat, ja que es suposa que tu no ets amo dels teus actes, si no els destí o Déu. Llavors és responsabilitat de qui ho provoca.

4. Pot haver-hi dos usos diferents de la idea de "causa" ? Com ajudaria el fet de fer-ne la distinció a la comprensió de la llibertat de les persones?

Si la primera que: Tot allò que té una causa, la segona: el motiu de les accions. 

La distinció a la comprensió de la llibertat de les persones, depèn  de tu mateix, de les lleis que et proposes.

ACTIVITAT 22

DEFINICIONS TEMA 8

Monisme materialista: Posició en que només accepten una sola realitat i aquesta és material

Materialisme cibernètic: Teoria materialista en que relacionen la persona amb un ordinador ja que el defineixen com un autòmat conscient.

Materialisme emergentista: Teoria materialista en que no redueixen a que tot és físic però que si que ho era i en l'actualitat no degut a una evolució.

Dualisme plátonic: Teoria dualistas en que la unió entre ànima, immortal i immaterial, i cos, mortal i material, i aquesta unió ha sigut produït per un accident .

Hilemorfisme: Teoria dualista en que el cos és la matèria i l'ànima la forma que li dona al cos. I la part immortal és el nous que es troba per separat.

Dualisme interaccionista: Teoria dualista en que la unió de les dues substàncies és l'escorça cerebral i que aquestes dues és ment i cervell. Per tant cap immortal.

Interaccionisme emergentista: Dues realitats producte de l'evolució del que era físic amb diferents realitats que interaccionen entre elles.

Raó teòrica: Assoleix la felicitat reonant el que pot ser d'una altra manera

Paó pràctica: Assoleix la veritat raonant el erquè del que no pot deixar de ser.

Racionalitat instrumental: El coneixement és el desenvolupar instruments per resoldre conflictes.

Persona: Substància individual de naturalesa racional.

MÉS SOBRE MARTIN BUBER

BIOGRAFÍA DE BUBER

Us deixo amb la biografia de Martín Buber, filòsof, teòleg i espriptor. Conegut per la seva filosòfia de diàl·leg però també per parlar de la relació Yo-Tu. Per veure la seva biografia has de clicar AQUÍ

Però també us deixo amb algunes aportacions, per descobrir quin tipus de pensaments tenia:

Sobre l'amor:

"L'amor no és un sentiment que s'adhereix al Yo de manera que el Tú sigui el seu contingut o objecte; l'amor es troba entre el Yo i el Tu. Qui no sàpiga això, i no ho sàpiga amb tot el seu ser, no coneix l'amor, encara que atribueixi a l'amor els sentiments que experimenta, que senti, que gaudeix i que expressa.   

Sobre les relacions:

"L'home que té experiència de les coses no participa en absolut al món. Doncs és "en ell" on l'experiència sorgeix, i no entre ell i el món. El món no té part en l'experiència. Es deixa experimentar, però no compromet el seu interès."

Sobre l'existència:

El fet fonamental de l'existència humana és l'home amb l'home. El que singularitza al món humà és, per sobre de tot, que en ell ocorre entre ser i ser alguna cosa que no troba parell en cap altre racó de la naturalesa.