Text 8. Relació entre ment i cos : Meditacions metafísiques, 6a
Segons Descartes explica amb certesa que la causa de tot és Déu, on també inclou la idea del jo on hi diferència de manera clara i distinta dues parts: el cos i l'ànima, ja que una forma part d'una idea de realitat extensa i l'altre pensant que estan unides però que el "jo" només es sent representat per la realitat pensant i per tant defensa que també poden estar separats.
Títol que proposo: Cos i ànima
En aquest text Descartes presenta la seva teoria dualista sobre l'ésser humà. Primer de tot considera que la seva causa i la causa de tot és l'ésser perfecte, Déu. A partir d'aquí hi diferència dues substàncies unides les quals és refereix que tenen característiques clares i distintes ja que una la considera una substància extensa i l'altre una substància pensant. I si estem formats per dues substàncies clares i distintes diferents vol dir que es poden trobar per separat a més Descartes considera que només és una cosa que pensa i que per tant només s'identifica amb la part pensant és a dir de l'ànima i que no es sent identificat amb el cos ja que si s'extreu part material d'aquell mateix el "jo" segueix essent la mateixa substància. És a dir que és reafirma que l'anima i el cos són substàncies diferents i que estan units encara que el "jo" pot viure sense el cos perquè no el necessita per fer el que fa: raonar; d'aquesta manera significa que poden existir finalment per separat.
Comparacions:
Aquesta teoria dualista es pot comparar amb altre racionalista, Leibint, que considera de la mateixa manera que Descartes que totes les substàncies tenen la causa en Déu, encara que Leibintz considera que les substàncies estan comportes per una matèria prima anomenada Mònades en que tenen la seva pròpia dinàmica que formant part de Déu. És veritat que diferència entre cos i ànima, ja que l'ànima té la capacitat de raona però tots dos al estar format per la materia que depén del Déu, no són tantes les diferències que existeixen entre sí.
