ACTIVITAT 36: Carta a Meneceu

Aquesta carta va ser escrita per Epicur en la qual explica els passos per poder arribar a la felicitat. L'única manera d'arribar a la felicitat, el seu objectiu de vida i de la seva filosofia, és seguint els desitjos, però d'on en distingeix tres tipus els quals s'han de diferenciar per arribar sense deixar-se anar per les passions, ja que s'ha de buscar un equilibri entre el plaer i dolor i d'aquesta manera viurem amb virtut.

Títol que proposo: Camí per arribar a la felicitat

La idea que vol aplicar Epicur és el tenir com objectiu de vida la felicitat perquè no em de tenir pors respecte les traves que ens posen en la vida, on dins de la filosofia d'Epicur explicar que no em de tenir pors als Déus perquè no estan pendents de tothom, a la mort perquè som mortals i allà s'acaba tot i.  La felicitat per a Epicur consisteix en omplir els desitjos, és a dir, defensa una filosofia hedonista d'on distingeix 3 tipus, 2 necessària i un innecessari  on amb aquest innecessari no es pot seguir deixant-nos guiar per les passions perquè només ens crea necessitats artificials i llavors no poden aconseguir l'equilibri entre el plaer i el dolor que és el que ens porta cap a la felicitat. I per aconseguir aquest equilibri per buscar la felicitat s'ha d'utilitzar l'autarquia un estat en que l'ànima es troba en pau ja que es troba en el centre d'aquest equilibri on per arribar-hi es necessita la utilització de la raó i del seny per com he dit abans s'ha d'evitar deixar-se portar per les passions.

Comparacions

Aquesta idea de felicitat hedemonista la podem compara amb l'eudamonista d'Arístotil on el principal objectiu de felicitat d'Aristòtil és no deixar-se portar per les passions i buscar sempre el terme mig que es troba entre 2 vicis i llavors s'ha d'anar cap a la virtut. Aquest tipus de felicitat el que comparteix amb la idea de felicitat d'Epicur és que  aquestes felicitat estan lligades amb la capacitat intel·lectuals però per Aristòtil n'hi distingeix dos tipus una acció per la qual estem destinats a fer, és a dir, el que equival una acció en potència que porta dins nostre i que fer-la ens porta cap a la felicitat, i l'altre és un bon hàbit que finalments es fa repetidament.

ACTIVITAT 35: L'home és un animal polític, Aristotil

En aquest fragment Aristòtil parla sobre la idea de que l'home és un animal polític per naturalesa ja que a diferència dels animals, els quals són anomenats incívics  per tant inferiors, la naturalesa ens ha donat als homes capacitats comunicatives com n'és principalment la paraula la qual s'ha de fer-ne ús perquè no s'han desenvolupat per res i n'és a més el que principalment ens diferencia dels animals.

Títol que proposo. Animal polític, necessitat de societat.

En aquest text, Aristòtil vol defensar la idea de persona com un animal polític, és a dir, un animal que viu en societat i a més per necessitat. Ho exposa amb la comparació de la principal diferencia que existeix entre les persones i el que nosaltres coneixem com animals. Aquests últims per la manca de la principal capacitat que és la que ens fa fer realment persones que n'és la comunicació a partir de la paraula i de les eines que ens fan expressar-les com la veu i la raó. Aquesta característica al només trobar-se en la pròpia naturalesa, és la raó pel qual diferencia dos tipus d'animals uns superior dels altres: els animals polítics (les persones) que poden viure en societat per l'ús d'aquesta capacitat de comunicació i els animals incívics (la resta d'animals) que només segueixen els seus propis instints i no necessiten una societat.

Finalment, Aristòtil, no només parla de que la persona pot viure en la societat graciés a que podem comunicar-nos, si no que va més enllà explicant que el fet de viure en societat per als homes és una necessitat. Com cita textualment al explicar-nos la capacitat que la pròpia naturalesa ens ha donat, també diu que "la naturalesa no fa res en va", per tant com una facultat no pot haver sigut creada per no fer-ne un ús, és ineludible no fer-la servir, perquè llavors la naturalesa no seria perfecta. 

Aquesta visió de l'home dins de societat o podem comparar amb la idea de Plató que també al igual que Aristòtil considera l'home com un ésser social. La diferència és que l'ésser humà no ha de viure en societat per necessitat si no ha de saber conviure perquè per a poder ser perfecte la societat ha de ser perfecte, és a dir, existeix una interacció entre home i societat, fet que Aristòtil no planteja perquè l'èsser humà es veu obligat a trobar-se dins d'aquesta ja que la natura li ha donat aquesta capacitat.