ACTIVITAT 32

COMENTARI DE TEXT

Idees principals.

L'ànima, coma ésser inmortal, sempre existeix i sempre ha estat coneixent fins arribar a l'essència de les coses. De manera que quan comença des de cero al arribar al cos, Plató no considera que l'ànima aprén, sino que tecnicament torna a conèixer totes les coses que ja sabia anteriorment i per tant recordant, on ho anomena reminiscència.

Títol que proposo: El coneixement com a records perfectes.

En aquest text Plató parla de la manera en que la persona intenta primerament arribar a la veritat, on aquesta acció és comunament anomenada aprenentatge. Però Plató a partir de la seva toria dualista on considera que l'ànima és l'èsser inmortal que pot arribar al món intel·ligible, raona que al sempre existir hi ha moments que ho ha conegut tot fins arribarr a les idees veritables. Idees que les persones primerament desconeixen per el torna a començar de l'ànima al arribar a un nou cos. I en aquest tornar a començar implica llavors tonar a coneixer una realitat similar a la que havia experimentat anteriorment. És per això que Plató no ho vol definir com aprendre sinó com a reminiscència, ja que l'ésser torna a coneixer, a recordar petites coses que fan recordar a unes altres i aquest procés mitjançant el raonament és un pas que el torna a la veritat que sempre havia sabut.

Comparació:

Aquest text es pot relacionar amb Pitàgores en que tambè pensaba en dues realitats; l'ànima i el cos. On ñ'ànima és inmortal i el cos només s'apropia d'ella per poder viure i acaba agafant l'ànima un paper en el que se sent reprimida perquè l'única manera de acabar arribant a l'èssencia de les coses és morint. Plató defensa el mateix però incluint a més la teoria que tracta en el text, on l'ànima sesprés d'arribar a la veritazat es rencarna en un cos que el fa oblidar-se de tot i la seva tasca es tornar a coneixer.

ACTIVITAT 31

COMENTARI DE TEXT

Ciència i opinió

Idees principals
El tema central d'aquest text de Plató és el raonament per poder considerar a una persona un veritable filòsof. Tracta d'un dia entre Plató i un altre filòsof que com a conclusions d'aquest raonament consideren que la persona que tingui la capacitat de poder arribar a l'essència de les coses, volen arribant a la veritat i diferenciar aquests concepte, amb l'aparença que ens donen les coses a partir dels sentits  es podrà considerar filòsof, fet que poques persones arriben a ser-ho

El títol que proposo: Com considerar a un veritable filòsof.

En aquest text Plató mediant un diàleg produït entre ell i altre filòsof raonen a partir d'una pregunta, fet que fa referència al mètode Socràtic, on un segona persona intenta treure les idees i conclusions de Plató. En aquest diàleg planteja quin són els veritables filòsofs on Plató acaba raonant que són només els que tenen l'interès de voler arribar a la veritat, a l'essència de les coses. Tot això sense distreure's en la part de les coses que nosaltres percebem a través del sentits. Ja que les acabem donant-li més importància degut a que ens atrau més i finalment els confonem per la veritat quan simplement és una opinió. És per això que el filòsof vol a partir del raonament arribar a l'essència de les coses, i per tant ciència. On qui sent aquesta necessitat ho relaciona com aquella persona "viu despert"  perquè arriba a conèixer el món intel·ligible i no es deixa influir per el que percep "vivint dormint" on tot son copies de la veritat, segon el mètode dualista, i per tant no veuen més enllà. 

Comparació:

En aquest text Plató ha volgut representar el mètode Socràtic a partir de diàlegs i raonant entre visions diferents s'intenta arribar idees veritables, com un pas per conèixer més sobre el món intel·ligible a partir de deduccions que ens fan conèixer i no se pas ensenyats, ja que consideraven tots dos que aquestes idees les coneixem des de sempre, però encara no ho sabem.