COMENTARI DE TEXT
En aquest text d'Aristòtil, parla que el principal objectiu de l’home es
fent l’activitat que la seva ànima li marca a partir de la raó, és a dir, les
funcions que cada persona sap fer millor són les que donen el sentit a la
nostra vida, i per tant la felicitat. Perquè al fer un conjunt d’activitats que
ens fan obrar bé es desenvolupa una vida plena, defensant que la felicitat no
s’obté de cop si no amb el conjunt de tot.
En aquest text Aristòtil explica com s’arriba per ell a la felicitat, parla
de que s’arriba a ella amb una vida realitzada, en que s’aconsegueix gracies a
las constants activitats que duem a terme
graciés a la nostra raó i a la vegada obrant bé, és a dir, graciés a les
virtuts. I aquestes virtuts es desenvolupen al llarg de la vida on per això diu
textualment “Perquè una flor no fa estiu, ni un sol dia, i així tampoc fa
venturós i feliç un sol dia” Perquè vol dir que aquesta felicitat no s’arriba a
tenir en un moment si no graciés a un procés en que l’home bo aconsegueix fer,
fent les seves pròpies millors activitats. Llavors considerem que Aristòtil
defensa aquesta felicitat amb una activitat teòrica i intel·lecte pràctic, ja
que l’esser humà exerceix la seva activitat pròpia i perfecte, a més intentant
sempre fer allò que és moralment correcte. On aquest cas el podem tractar amb
el propi cas d’Aristòtil, on la seva felicitat arribava amb l’ús del seu
intel·lecte ja que feia el que la seva raó li dirigia i per a un fi positiu.
Aquesta visió de la felicitat ho podem comparar amb la visió d’Epicur on
s’arriba a aquesta experimentant plaer i aconseguint evitant el dolor, molt
diferent a la visió d’Aristòtil perquè no és necessari l’ús de la raó si no de
el instint llavors aquesta experimentació no té perquè anar per un fi moralment
correcte i no s’arriba fent el millor de cada persona si no fent les activitats
que els fan momentàniament contents.
