ACTIVITAT 24

DEFINICIONS TEMA 9

• Amoral: Un ésser que no és amo dels seus actes.
• Inmoral: Ésser que a l'hora de escollir com actuar ho fa incorrectament.
• Temperament: Conjunt de sentiments i passions que tenim des de que neixem i no podem canviar.
• Tarannà: La personalitat que anem adquirint amb l'experència i la podem canviar.
• Hàbit: Repetició d'actes que es fan per obtenir una nova propietat.
• Virtud: Succeeix quan els hàbits que fas són per obrar bé.
• Consciència moral: Capacitat humana per distingir el ve del mal.
• Responsabilitat: És el grau d'importància que recau al optar en una situació
• Llibertat interna: Absència de coacció interna.
• Llibertat externa: Absència de coacció externa.
• Determinisme: Causa anterior que et fa actuar d'una manera.
• Condicionament: No hi ha una llibertat absoluta total però la suficient per ser responsable dels seus actes.
• Destí: Raó que regeix l'univers en que tot succeeix fatalment.
  
• Reflex condicionat: Resposta determinada que donem al rebre un estímul determinat.
• Indeterminisme: El no estar determinat, perquè tenim una llibertat que ens permet actuar o pensar sense estar res decidit.
• Heteronomia moral: Consisteix en acceptar una llei exterior i no interior, la qual comença la nostra maduresa moral
• Nivell preconvencional: No hi ha cap grau d'autonomia i es deixen emporta per normes externes
• Nivell convencional: Nivell intermig on es comença a veure una mica d'autonomia i  accepten allò que diu el grup.
• Nivell postconvencional:  Distingeixen entre les normes de la societat i en els principis morals universals gràcies a la seva consciència.
• Lògica de la cura: Atendre a les necessitats de les persones, sentir empatia per els persones que ho necessiten.

ACTIVITAT 23

PREGUNTES DE COMPRENSIÓ

1. És compatible afirma l'existència de Déu amb la idea que els éssers humans tenen llibertat?

No, perquè si som lliures Déu no pot determinar-ho tot.  I si ho determina tot nosaltres no tenim la responsabilitat de pecar, perquè se suposa que Déu ens ha fet que realitzem aquesta acció. 

2. Com expliquem els determinismes científics l'experiència espontània de la llibertat?

Nosaltres som lliures de fer les accions que vulguem perquè ningú ni res ens determina, però si que estem condicionats en depen de quines accions per raons científiques.

3. Quins fets estarien mancats de sentit si es nega que els ésser humans tinguem lliure arbitri?

Negar la llibertat implica negar la responsabilitat, ja que es suposa que tu no ets amo dels teus actes, si no els destí o Déu. Llavors és responsabilitat de qui ho provoca.

4. Pot haver-hi dos usos diferents de la idea de "causa" ? Com ajudaria el fet de fer-ne la distinció a la comprensió de la llibertat de les persones?

Si la primera que: Tot allò que té una causa, la segona: el motiu de les accions. 

La distinció a la comprensió de la llibertat de les persones, depèn  de tu mateix, de les lleis que et proposes.

ACTIVITAT 22

DEFINICIONS TEMA 8

Monisme materialista: Posició en que només accepten una sola realitat i aquesta és material

Materialisme cibernètic: Teoria materialista en que relacionen la persona amb un ordinador ja que el defineixen com un autòmat conscient.

Materialisme emergentista: Teoria materialista en que no redueixen a que tot és físic però que si que ho era i en l'actualitat no degut a una evolució.

Dualisme plátonic: Teoria dualistas en que la unió entre ànima, immortal i immaterial, i cos, mortal i material, i aquesta unió ha sigut produït per un accident .

Hilemorfisme: Teoria dualista en que el cos és la matèria i l'ànima la forma que li dona al cos. I la part immortal és el nous que es troba per separat.

Dualisme interaccionista: Teoria dualista en que la unió de les dues substàncies és l'escorça cerebral i que aquestes dues és ment i cervell. Per tant cap immortal.

Interaccionisme emergentista: Dues realitats producte de l'evolució del que era físic amb diferents realitats que interaccionen entre elles.

Raó teòrica: Assoleix la felicitat reonant el que pot ser d'una altra manera

Paó pràctica: Assoleix la veritat raonant el erquè del que no pot deixar de ser.

Racionalitat instrumental: El coneixement és el desenvolupar instruments per resoldre conflictes.

Persona: Substància individual de naturalesa racional.

MÉS SOBRE MARTIN BUBER

BIOGRAFÍA DE BUBER

Us deixo amb la biografia de Martín Buber, filòsof, teòleg i espriptor. Conegut per la seva filosòfia de diàl·leg però també per parlar de la relació Yo-Tu. Per veure la seva biografia has de clicar AQUÍ

Però també us deixo amb algunes aportacions, per descobrir quin tipus de pensaments tenia:

Sobre l'amor:

"L'amor no és un sentiment que s'adhereix al Yo de manera que el Tú sigui el seu contingut o objecte; l'amor es troba entre el Yo i el Tu. Qui no sàpiga això, i no ho sàpiga amb tot el seu ser, no coneix l'amor, encara que atribueixi a l'amor els sentiments que experimenta, que senti, que gaudeix i que expressa.   

Sobre les relacions:

"L'home que té experiència de les coses no participa en absolut al món. Doncs és "en ell" on l'experiència sorgeix, i no entre ell i el món. El món no té part en l'experiència. Es deixa experimentar, però no compromet el seu interès."

Sobre l'existència:

El fet fonamental de l'existència humana és l'home amb l'home. El que singularitza al món humà és, per sobre de tot, que en ell ocorre entre ser i ser alguna cosa que no troba parell en cap altre racó de la naturalesa.

ACTIVITAT 21

COMENTARI DE TEXT

Aquest text de Martin Buber, parla de l’existència del « Jo i Tu » l’existència de la persona mediant  l’explicació de l’amor. Aquest amor el defineix com un fet que en un principi li afecta a tothom per igual sense cap excepció i que comporta a tractar a aquell ésser per igual, o millor dit com cada persona es tracta a ella mateixa, i es així a més com justifica el que defensa del “Jo i Tú”

El títol que proposo : El sentiment cap a Tú, el qual existeixo JO

En aquest text l’autor comença a parlar sobre com afecta l’amor en les persones,  explicant que no importa el seu rol de vida que el sentiment cap a l’altra persona serà la mateixa. Un sentiment que comporta sentir a una persona d’una manera o d’una altra que acaba  creant una unió, o com diu l’autor “una realitat exclusiva. Una unió del qual s’intercanvien fets els quals són igualitaris per el simple fet d’estimar. Per això  totes aquestes interaccions  comporten la justificació de l’existència d’un Tu, la persona a la qual demostres també la teva existéncia.

L’autor en aquest text vol justificar el fet de la comunicació que ens fa éssers humans  perquè en la comunicació o en aquest cas en l’amor  l’home pren consciència de l’existencia d’aquella persona la qual sent i dona tota la seva essencia cap aquesta persona .


Aquest fet el qual tu saps que ets persona degut a que tens sentiment davant una altre perosna que t'afirment que existeixes. També el que et fa fer persoes és el compromís que existeix cap a altres persones o èssers degut que fa definir la teva identitat com a persona perquè és una acció personal que treu l'abstenció, neutralitat i la indiferencia.