ACTIVITAT 14

COMENTARI DE TEXT

"Caràcter símbolic de l'ordre social"

Aquest text és un fragment de l'obra "la interpretació de les cultures" de Cliford Geertz. En aquest fragment explica el caràcter de les persones és determinat per la situació cultural i social,  i la persona només agafa innat la capacitat de resposta en un àmbit de relacions. També explica que una persona pot ser al endinsar-se en la societat i si no és així, la persona creix fent-se a ell mateix, és a dir no defensa la d'un animal polític. 

El títol que proposo és " La capacitat de fer-se complet" 

Aquest text defensa que la societat no és una exigència de la naturalesa, ja que explica que des del principi les persones  no tenim caràcters innats si no capacitats de resposta en les relacions, això significa que com cita textualment " La seva conducta estan guiats per patrons culturals més que genètics" és a dir, oposa la figura de "animal polític" que és sociable per naturalesa, i les relacions són unes construccions artificials i no naturals definits per la genètica. També explica que dins d'aquesta situació on per ser una persona completa necessita un progrés que li pot proporciona la societat, i per això a sigut creat per les persones. Però també l'home pot no tenir aquestes relacions ja que té la capacitat de fer-se complet a ell mateix, encara que segueix sent incomplet, gracies a com diu, " a la seva capacitat pròpia de realització" això significa que defensa a Jean-Jacques Rousseau, que proposa la figura d'un home natural solidari, on no necessita la societat, i si la necessita ha de ser una communitat igualitaris on nos'ha de veure l'egoisme per una convivència pacífica. 

Aquesta postura la trobem una opinió un tant oposat a aquesta dins de que la societat no és una exigència, que defensa Thomas Hobbes on defensa que en el primer estat de la societat és una situació caòtica on cada individu imposa les seves lleis propies i això crea una permanent lluita. I l'única sol·lució per superar aquest problema es establir unes normes a partir d'acords, on es seguiran buscan els interesos de cadascun però amb pau. Aquesta és la caracteristica que coincideix amb la posició que defensa l'autor que es que l'ésser humà només pot estar en una societat igualitaria.

ACTIVITAT 13

COMENTARI DE TEXT

"L'individualisme possesiu"

Aquest text és un fragment de l'obra "La teoría política del individualismo posesivo" de Crawford Macpherson, que tracta les idees principals de la "Teoria de l'individualisme possessiu". Explica que el que fa ser lliures a les persones és dependre de nosaltres mateixos i el poder mantenir qualsevol relació sense cap interès propi, perquè tenim les capacitats suficients per prendre les nostres pròpies decisions. Encara que la societat actual mou les relacions per els interessos de cadascuns.

El títol que proposo és: La llibertat dins d'una societat interessada.

En aquest fragment explica més que raona de que tracta la "teoria del individualisme possesiu" on parla que per poder ser propietaris de la nostre persona, és a dir, tenir la capacitat de decidir per nosaltres mateixos, no em dependre dels interessos dels demés perquè això fa influir en les nostres decisions. I alhora, en les relacions no hi podríem ser lliures per la recerca dels nostres interessos propis.

També deixa clar que l'ésser humà com cita textualment "és essencialment el propietari de la seva persona i capacitats, per la qual no deu res a la societat" Ja que aconsegueix les seves voluntats per si mateix sense necessitat de cap altre ser, com a individu que és. Per últim parla de que la societat es troba en un lloc d'interessos ja que aquesta societat es pot aprofitat de les nostres capacitats.

Aquesta teoria la podem comparar amb la teoria  del individualisme altruista, on no pensa que només les persones hem de dependre de nosaltres mateixos però tampoc que les relacions han de ser a partir de beneficis conjunts, si no que busca un equilibri entre els dos extrems, ja que suporta una realitat de col·lectivisme i confia en el que som.

ACTIVITAT 12

COMENTARI DE TEXT

"Verificalitat i falsabilitat"

Aquest tetx adaptat de Karl Popper, parla sobre la Verificabilitat i falsabilitat on defensa les seves idees sobre arribar  al coneixement objectiu. Parla de que no s'ha d'arribar a la veritat si no falsar les coses per apropar-se a la veritat. I tot allò que es pugui saber empíricament es si es pot falsejar. Per últim parla de que graciés a la experiéncia falsejan casos singulars poden acabant sent universals.

El títol que proposo és: Apropar-se a la ciència amb la falsació

Aquest text on Popper parla sobre la falsació per apropar-se a la veritat objectiva, clarament defensa en el Falsasionisme, una teoria que busca ser lògica gràcies al procés empíric, ja que descobreix coses que són falses amb una justificació. Popper parla utiliza aquest pensament de falsació perquè no hi ha tanta dificultat d'arribar a la veritat en el sentit negatiu que en l'aspecte positiu perquè a partir de contrasts es pot refutar per l'experiencia. Seria l'exemple si volem saber si tots els corbs són negres buscan per l'experència i es troba un corb que no és negre, és donaria l'enunciat negatiu de "Tots els corbs no són negres" en comptes  de "Tots els corbs són negres menys un " perquè aquest segon enuncia no té una justificació exacta perquè és molt més difícil defendra la teoria perquè es necessita més proves empíriques.  Per últim Popper parla de que d'aquesta manera hi ha més facilitat d'arribar a teories universals perquè hi existeix una justificació.

Aquesta concepció que defensa Popper va una mica en contra amb l'inductivisme de  Rudolf Carnap que aquest pensa que el coneixement és objectiu, cert i fiable  i que les teories s'accepten per l'experiència. L'inductivisme busca el coneixement amb la inducció  però aquest té un problema que no té el falsacionisme, que per acceptar una teoria s'haurien de verificar tots el casos . Llavors els casos de  obtinguts és dirà que és propablement cert.