ACTIVITAT 11

COMENTARI DE TEXT

"Sociedad informatizada"

Aquest fragment de l'obra "Sociedad informatizada", de Javier Bustamante parla sobre la realitat virtual, originat pels ordinadors, on es considera realitat perquè és més que una percepció al influir més en les emocions de les persones que la pròpia realitat sensible o física. I aquesta influència pot crear una confusió entre el real i el simulat. Per últim Desafiament total, és la pel·lícula que l'autor explica que és on millor es representa aquestes conseqüències. 

El títol que proposo per aquest fragment és "El perill de la realitat virtual" 

Aquest text el podem dividir en tres parts. En la primera trobem com l'autor explica que la realitat virtual s'adquireix simplement per la percepció d'una vivència però com cita textualment " resulta més i més propera als mecanismes de percepció"  i per això acaba sent una realitat.  En la segona part parla de com aquesta més que percepció produïda principalment per ordinadors influeix en nosaltres de manera que la acabem confonent  amb la realitat física o sensible ja que com diu Bustamante "generen més emocions que el que li passa a la gent de carn i óssos en la vida qüotidiana"  i això fa que la persona es senti en un altre món i no en el seu dia a dia.  I per últim en la tercera parla sobre la pel·lícula "Desafiament total" on es veu molt bé representades les conseqüències d'aquesta realitat virtual, on tracta de transformar la realitat virtual a una realitat física i sensible en aquella persona, amb la gravació en el cervell d'uns records que aquella persona mai ha viscut. 

Aquesta realitat, és una de les realitats que existeixen considerat el món 3, per ser la realitat més llunyana a la persona. Per això trobem en el món 1,  la realitat sensible o física on és proporciona per mitja dels sentits l'informació del nostre entorn, i aquesta informació és el que es considera real, encara que aquests sentits ens poden enganyar. I per últim trobem el món 2, la realitat psíquica, que forma part de la realitat dels nostres pensament, perquè encara que el que pensem no és real, és real que pensem.

ACTIVITAT 10

COMENTARI DE TEXT

"Veritat, realitat, concordança"

Aquest text és una adaptació d'un fragment de l'obra "De la essència de la veritat", de Martin Heidegger, autor considerat el millor del segle XX.  En aquest fragment l'autor tracta el significat de la paraula veritat, definida com una alegria pura, i real. La relaciona íntimament amb la realitat, ja que l'autor considera que  "El que és cert és real". I l'oposa amb el terme fals, on el defineix com l'aparença, el que es sembla a la realitat,  i que acaba sent irreal.

El títol que proposo per aquest text és  " La concepció de veritat i semblants" 

Aquest text el podem dividir en dos parts. La primera part l'autor es planteja el significat de la veritat. I l'autor el defineix " és veritat allò que fa cert el que és cert". Per això relaciona íntimament la veritat amb la realitat i posa un parell d'exemples, en un d'aquests explica que l'or veritable és cert i real, i el compara amb el or fals, on s'assembla al real però no ho és i per a això deixa de ser veritat. 

La segona part, explica en quins àmbits es pot aplicar la paraula certa. L'autor parla de que "els enunciats són certs quan coincideixen amb el que anuncia". En aquests cas al ser una proposició, el que és cert no és real perquè no parles d'una cosa física. Llavors és diu que aquesta proposició és certa quan concorda.


En aquest text trobem que l'autor defensa  la certesa subjectiva, ja que Heidegger n'està convençut de existeix la veritat, i no dubte sobre això, ja que per l'autor totes les raons es troben a favor. Ni tampoc es sent ignorant amb la veritat perquè al plantejar-se el significat de la paraula veritat, ha trobat per ell el seu significat.

ACTIVITAT 9

Informació sobre

MARTIN HEIDEGGER

Martin Heidegger, va néixer al septembre de 1889 en Messkirch, Alemanya, i va morir al 1976 a l'edat de 87 anys. En considerat el major filòsof del segle XX.

Als 20 anys va entrar al seminari dels jesuïtes, i més va estudiar Teologia a la universitat de Friburg, amb la intenció de arribar a ser cura.  Carrera que va deixar al segon curs perquè amb la Segona guerra mundial es va ofert com a voluntari, i perquè la seva creença es va començar a debilitar, primer per les matemàtiques i més tard per la filosofia. Aquest canvi es va produir per la influència del seu professor Husserl, creador de el mètode de la Fenomenologia , que més tard Martin el va acabar fent seu. Aquest mètode tractava sobre una nova manera d'entendre la consciencia humana. Heidegger més tard es va ofert a ser voluntari de la Segona guerra mundial, on va començar com a censor postal i va acabar al final de la guerra sent meteoròleg de l'excèrcit. És a dir es considerava nazi. Però sempre s'ha volgut desentendre d'això.

Heidegger com a filòsof, va tenir dos períodes distints. El primer va ser el desacord amb la metafísica, i la va replantejar. Amb la preguntar, que significa el verb ser , això ho va tractar en la seva obra "Ser i temps" . La va concloure amb que el sentit del ser es dependent al temps.

I la seva segona étapa, considera el seu pensament com el desenvolupament d'una"història de l'ésser", ja no vol pensar en el Ser i temps si no que passa a considera més correcte el "Temps del ser"

Amb tot això us deixo amb  un video bastant interesant que explica, el perquè del ser com va ser va acabant se el filòsof més important del segle XX:

Tipus de coneixement

Poso al blog aquesta presentació que he fet, sobre les possibles maneres que hi ha per arribar a la veritat absoluta o no. Fet per complementar el comentari de text anterior i ja de pas tenir una altre manera d'estudiar per al trimestral.

Tipus de coneixements

   

View more presentations from lyka20

ACTIVITAT 8

COMENTARI DE TEXT

"Veritat i perspectiva"

Aquest text és un fragment de  l'adaptació de l'obra "El tema de nuestro tiempo" es escrit per José Ortega y Gasset, filòsof espanyol del segle XX. En aquest fragment l'autor  parla de les diferents visions que es poden captar de la realitat, percebudes de diferent maneres, però encara que tinguin contradiccions les dues són totalment certes. Explica també que aquestes distintes percepcions donen lloc a una realitat còsmica, on tracta de totes les coincidències de les altres percepcions, però on aquesta no el realment la realitat.  I que aquestes percepcions  es pot aplicar a cada persona o a la mateixa, també per cada poble o època. 


 El títol que proposo és "Diferents perspectives en una realitat"

Aquest fragment tracta el perspectivisme, un tipus de coneixement que proposa que es pot arribar a la veritat  i que aquesta es la suma  ja que parla el coneixement de la realitat a partir del que aquesta ens mostra, tal com és. Això l'autor ho expressa a partir  d'un exemple, on en dos posicions es percep un paisatge. Aquestes dues percepcions donen com a resultat un paisatge amb contradiccions, 
encara que això no significa que ninguna és incorrecte, tot el contrari. Perquè cada punt, cada visió d'una persona es capta de manera diferent manera la realitat. Aquesta pluralitat, ha donat lloc ha un altre tipus visió, on l'autor l'anomena "Realitat còsmica" on s'intenten ordenar tots els conceptes captats, per crear una perspectiva única. Encara que diu textualment que aquesta "no existeix ni pot existir" però és la manera d'arribar a una veritat conjunta. Per últim l'autor parla que aquest exemple es pot aplicar en diferents moment de la vida, ja sigui per l'època, el grup social, cada persona, o la comparació de més d'una persona.

Aquesta visió de la realitat la podem comparar amb el escepticisme ja que és molt contrari amb els perspectivisme, ja que directament considera impossible arribar a la veritat, ja que creu que no són fiables els medis per obtenir els coneixements, és totalment contrari perquè el perspectivisme si que creu plenament en aquest medis  sobretot en els sentits.

ACTIVITAT 7

DEFINICIONS

TEMA 1

Saber vulgar: es funda en l'experiència de la vida quotidiana, i es centra en el que i no en el perquè.

Saber científic:  Busca l’organització sistemàtica del coneixement i explica el  per què dels fets . És un saber sistemàtic, rigorós i crític. 

Saber técnic: es basa en el "com" dels fets, va unit amb el saber científic, ja que plateja reptes a la ciència i la ciència seria inviable sense la tècnica.

Ciència (moderna): és l'experiència entesa com a experimentació i aplicacions de les matemàtiques a la realitat.

Mètode: es una manera de pensar o d'actuar prèviament planicifada, ordenada i orientada a la consecució d'un fi.

Sil·logisme: és un procés de raonament que permet derivar una o diverses premisses o conclusions.

Axiomes: Principis fonamentals indemostrables dins del sistema deductiu.

Inducció incompleta: sèrie de comprovacions individuals, que no inclouen tots els casos possibles, per tant la conclusió dependrà dels casos comprovats.

Hipòtesis: suposició que encara no ha estat verificada

ACTIVITAT 6

COMENTARI DE TEXT

Aquest fragment titulat “Concepte còsmic de la filosofia”, forma part de l’obra “Crítica de la raó pura” escrit per Immanuel Kant,  un filòsof Alemany del segle XVII, considerat un dels major pensadors de la Il·lustració.

Kant en aquest fragment volia donar a saber alguns conceptes que podem trobar sobre la fílosofia, exactament dos, el que s’apren a l’escola i el còsmic. I per això el títol alternatiu que proposo és Dos conceptes diferents de la filosofia.

El text es pot dividir en tres parts. La primera part constitueix la introducció on l’autor de l’obra deixa clar la seva posició respecte la seva visió filosòfica, on explica que la filosofia s’aprén amb l’experiència i no s’obté al  nèixer. Desprès dona a entendre dos tipus de conceptes que es poden entendre de la filosofia,  la primera és la visió de l’aprenentatge de la filosofia de manera que la busquem com una ciència exacta, sense buscar-ne la lògica. I l’altre representa la filosofia, como un concepte còsmic, on es veu  com la ciència que ordena i relaciona els coneixements sobre l’existència humana, i el que posa les normes 

d’aquesta és el filòsof.

Amb aquest fragment podem deduir que Kant seguia el mètode filosòfic transcendental, ja que busca la raó dels nostres coneixements i no l’origen de perquè sabem aquests coneixements,com a altre mètodes que és l’empirisme, on l'inclou com a concepte còsmic.  I tampoc  busca el comú i necessari de la realitat com és el mètode empiricoracional , si no, la raó del subjecte. On aquesta visió va donar lloc a la “Revolució copernicava del conèixement.” Però sobretor en el fragment el compara amb el concepte de filosofía com s'aprén a l'escola que vol dir que s'aprén amb l'inducció i deducció que és veu reflectit en el mètode racionalisme.

ACTIVITAT 5

EL MITE DE LA CAVERNA I EL SHOW  DE TRUMAN

El mite de la caverna, descrit per Plató, on relatava la visió diferent que tenien aquells homes de la realitat, ja que només veien la projecció d'aquesta, per les ombres del foc, va donar molta inspiració a escriptors, guionistes, escriptors de bíblia, a l'hora de crear històries. 

Una de les històries que més destaco és on es veu reflectit aquest mite, és a la pel·lícula "El show de Truman", que tracta sobre Truman, un noi que es troba en una espècie de Gran Germà des de que neix,on tota la seva vida és una farsa perquè forma part d'un cruel experiment.  Ja que tot està tota la seva vida i el seu dia a dia està exactament planejat, els seus amics, la seva família,..., res és casualitat.

Aquesta visió de la vida de Truman és la mateixa que té els homes de les cavernes perquè no saben com és la realment  la realitat, i només poden obserbar des de la "projecció".

Us deixo amb el trailer d'aquesta gran película:

ACTIVITAT 4

COMENTARI DE TEXT

Aquest text és un fragment que forma part de l’obra "Metafísica", escrita per Aristòtil, un filòsof grec, considerat un dels grans pensadors de la humanitat, i gran coneixedor de camps com, lògica, biologia, ètica, política, etc. Va obtenir molta influència des de l’Edat Mitja fins el Renaixement.

En aquest fragment de l’obra “Metafísica”, l’autor parla sobre el perquè es va començar a filosofar, i la reclama com a ciència lliure.  Com a títol d’aquest fragment li posaria  “El voler saber” ja que els homes davant el desconegut en algunes situacions, volien saber el perquè d’aquestes situacions.

L’autor, en el fragment, també explica que aquest coneixement prové  de l’admiració que tenen els homes en el que no saben i busquen la raó, plantejaven la situació perquè, com cita textualment Aristòtil,  amb  l’admiració reconeix la seva ignorància, i el que pretenien era sortir d’aquesta. Aristòtil volia dir que el desconeixement donava el sentit del perquè buscaven la resposta.

Aquesta, en aquell moment, ciència, podia ser útil i el va ser, perquè les persones en aquell temps tenien la vida “solucionada”, ja que existien les coses necessàries per a la vida, i això va provocar l’interès altres en coses, coses que li afectaven indirectament, i per aquest interès és va poder saber més, que va afectar positivament perquè va ajudar en l’evolució de la vida.

ACTIVITAT 3

 Preguntes del llibre pàgina 17

1-Escriu una descripció de saber utilitzant les teves pròpies paraules:

El saber es la manera d’entrendre la realitat i poder expresar-la.


2- Què significa que les dades de l'experiència han d'incloure's sempre en un context teòric que les faci intel·ligibles?
Significa que tots els fets han de sorgir d'una teoria.


3- Quin tipus d'experiència, d'entre les anomenades, pot produir contemplar un quadre? Descriu-la.
El l'experiència estetica,  on ens revela la creativitat.


4- Hi ha alguna relació entre el saber científic i el tècnic? Justifica la resposta.
Si hi ha una interacció anomenada tecnologia, on la tècnica planteja reptes a la ciència i la ciència sense la tència seri inviable.

ACTITIVAT 2

Que entenem com a filosofia?

La definició tècnica de la filosofia diu, que és el conjunt de sabers que busca establir, de manera racional, els principis més generals que organitzen i orienten el coneixement de la realitat, així com el sentit de la vida humana. Però opino que per saber realment el significat de la filosofia, s'ha de saber d'on prové i quins objectius tenien. 

Per saber això ens hem de remuntar a l’època grega. La filosofia va sorgir juntament amb la ciència, como un pas endavant del mite al logos, és a dir li buscaven una explicació racional a totes les coses, promuguts per l’admiració, tal i com diu una de les cites d’Aristòteles. I poc a poc amb el temps es van diferenciar dos branques la filosofia i la  ciència, ja que la filosofia es centrava més en les preguntes que es plantejaven sobre la persona mateixa, en canvi la ciència buscava la causa de totes les coses, com l’imatge de l’univers per ells.

Ara, en l’actualitat la filosofia segueix tractant més o menys els mateixos temes, però s’implica més en els problemes morals, de política, la visió ètica i fins i tot la religió, encara que aquesta és una branca de la filosofia que s’anomena teología.

ACTIVITAT 1

PREGUNTES D'INTRODUCCIÓ

.

Que és la filosofia?

La filosofia és el plantejament d'idees sorgides al llarg del temps que tracta sobre el saber.

Esmenta 5 filosofs:

Marx, Sòcrates, Homer, Plató i Aristòtils

Que podem conèixer?

Podem conèixer el que aprenem en el nostre dia a dia.

Existeix la veritat?

Depén de la teve visió de la realitat


Ets lliure?
Si, però dins d'unes normes de convivència

Perquè existeix la política?

Perquè no tots el ciutadans poden dirigis el seu propi territori hi ha d'haver algú que els representi.

Que esperes d'aquest curs?

Plantejarme preguntes que mai  m'he fet i coneixér més d'una manera de pensar que encara desconeixem